Destacats

Descarrega Raval, el nou disc de ZOO

Redacció | 24 Març 2017

descarrega raval nou disc de zoo

Torna ZOO, torna el col·lectiu musical valencià que posà el panorama musical del revés amb el hit “Estiu” i el seu primer disc ‘Tempestes vénen del sud’ la tardor de 2014. ‘Raval’ és el seu esperadíssim segon treball i ‘raval’ és, sobretot, perifèria: l’hàbitat natural i particular on Panxo i els seus han cultivat, “plenets de pols i de pors, buidets de pau i de glòria” i a pesar de tot i com canten a la intro homònima, un “verger deliciós al Raval de la història”. L’èxit del seu primer disc i gira de presentació queda enrere i, passat el primer track, ZOO encaren el present amb “El cap per avall”, una poderosa producció d’Ainz Adams (artífex del beat a “Estiu”) que és un exorcisme identitari i un clam a la resistència del poble valencià.

Ventiladors” i “Impresentables”, amb produccions de Plan B i 1101vs13 & Zette respectivament, ens revelen nous camins musicals i una porta oberta al tropical bass amb apunts de reggae i 8 bits. Les dues cançons són cares d’una mateixa moneda en l’apartat líric, on Panxo i Arnau s’autoafirmen com a creadors a “Ventiladors” malgrat les contradiccions d’haver estat al centre (aquí sí) de l’huracà i l’èxit del primer disc (i ara canten “volien merda… i tenen Raval!”), però ràpidament fugen avant amb la clarificadora i autocorrectiva “Impresentables”… impresentables total.

S’obren espais sonors a “La mestra”, una història inspirada en Marifé Arroyo, mestra de Barx, que evoca indefectiblement el clàssic “Com un record d’infantesa” d’Ovidi Montllor: el fil del feixisme i el nacional-catolicisme enllaça la repressió de postguerra que patí Teresa “La Roja”, la mestra més volguda dels infants i d’Ovidi (després que un bombardeig la tornés boja) amb el cas d’Arroyo, repressaliada durant l’agonia del règim als 70s per ser una de les primeres introductores del valencià a l’escola pública. “Dilo en castellano” és el repunt d’aquest fil que avui encara dura i que ZOO, amb la participació de César Strawberry de Def Con Dos, embasten amb el reguitzell de tics decimonónicos d’una Espanya neoliberal que renúncia a tallar amb la ignomínia en ple segle XXI. La catarsi creativa torna a “Ara estem sols”, en una altra instrumental marca de la casa Ainz, que resulta introspectiva però s’acaba amb una finestra a l’esperança (“calla el cap, perdedor penitent; i crida el cor contra els indiferents”) i dóna pas al somni fet realitat: la Cuba dels “Rituales de santería”.

Amb la col·laboració excepcional de la cantant cubana Annie Garcés i el tres omnipresent de Jany Quiñones, ZOO ens regalen una oda digital i sabrosa als principis barbuts de Sierra Maestra: sin Cuba… nada sería igual! El darrer paquet de preguntes – respostes s’obre amb “Presoners”, un beat festiu de regust noventero que amaga però una lletra amb referències platòniques i de caverna, picades d’ullet a himnes atemporals com “54-46” dels Maytals o mencions a clàssics contestataris de Fermín Muguruza entre altres. Però allò que semblava mort renaix de la cendra, doncs la força del foc és intrínseca a la cultura valenciana, i ZOO rematen “Presoners” amb “Correfocs” i una instrumental que ens transporta al millor Rodney Smith (sí, el de “Witness”) amb un missatge inequívoc d’estrofa final coral i cant d’estil: “ni furtant-nos els somnis ni cremant la trinxera… ni amb la llei, ni el tricorni ni amb presons ni cavernes callaran a la fera”.

Et deixem amb “Raval” complet a Youtube, i si vols descarregar-te’l directament, pots fer-ho ací.





, , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.