La llista roja del patrimoni valencià

La Llista Roja del patrimoni és una iniciativa de l’associació Hispania Nostra. Aquesta llista roja recull elements del patrimoni històric que estan sotmesos a risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors. Hi formen part d’aquesta llista elements arqueològics, civils, militars, naturals i religiosos de tot l’Estat. Nosaltres ens fixem en el valencians, els quals 35 han sigut catalogats.

La Llista Roja

Cúpula del Calvari de Canet lo Roig | Foto de Columbusalbus

Fent un viatge de nord a sud pel mapa del País Valencià trobem diferents valors patrimonials en greu perill. Com per exemple, l’Ermita del Calvari de Canet lo Roig (Baix Maestrat), data del segle XVIII. Es troba arruïnant-per abandonament. Part de la cúpula i d’un mur s’han enfonsat. L’exterior de la cúpula presenta una esquerda de grans dimensions. Segueix sense ser restaurada i s’estan produint continus despreniments interiors i exteriors.

El Castell de Montornés a Benicàssim (Plana Alta) es troba en estat de ruïna, abandonat i en progressiu enfonsament.

El Castell d’Assuévar (Alt Palància) data del segle XII. A dia de hui es troba completament arruïnat. Encara conserva elements importants de les seves muralles, la part inferior de la torre major i restes d’altres torres i un aljub.

L’Església de Sant Jaume de Benicalaf, Benavites (Camp de Morvedre). Abandonada i en franc deteriorament, necessita una urgent rehabilitació per evitar la seua ensulsiada. L’ajuntament de Benavites estudia diversos projectes per a restaurar aquest temple i recuperar en certa manera el patrimoni de Benicalaf.

La Casa Castell del Baró de Petrés (Camp de Morvedre) construïda en el XIV. Actualment es troba en estat de progressiva ruïna i deteriorament. Són freqüents els despreniments i l’Ajuntament vol les necessàries ajudes per a la seua restauració i la del pou morisc del segle XII, que hi ha al seu costat.

El Castell de Chirel a Cortes de Pallars (Vall d’Aiora) és d’origen iber, i al llarg de la història ha sofrit reconstruccions. Va ser destruïda en 1748 per un gran terratrèmol que va assolar la comarca de la Canal de Navarrés. La ruïna per abandó augmenta des de llavors.

No sols castells

El Barri del Cabanyal-Canyameral de València. Barri constituït entre els segles XIX i XX de cases de mariners i llauradors, amb façanes que constitueixen un conjunt eclèctic, lluminós i alegre. A partir de 1998 l’Ajuntament reprèn la vella idea de la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez fins la platja amb la conseqüent destrucció de la part central del barri. Hui, la situació ha degenerat fins a arribar als 188 solars i 332 edificis en mal estat. El barri roman sense solucions en un estat de deteriorament progressiu, tot i els plans i idees posades en marxa per rehabilitar el barri.

L’Alqueria de Falcó

Les Alqueries de l’Horta de València d’origen àrab, són vestigis agrícoles i senyorials que han resistit el pas dels segles. En gran part estan abandonades per pèrdua d’ús i amenaçades per la ruïna. Segons un complet estudi elaborat el 2013 per l’arquitecte Miguel del Rey, 58 alqueries i barraques valencianes corren un risc seriós de desaparició.

Les Torres i Talaies defensives d’Alacant (Alacantí) es van construir entre els segles XVI i XVII, per salvaguardar la costa de les incursions de pirates i berberiscos. Es troben en estat de degradació progressiva, mostrant un aspecte d’abandonament i decrepitud.

El Palau de Ruvalcaba d’Oriola (Baix Segura) és un edifici del segle XX que conté una important col·lecció de ceràmica, pictòrica, mobiliari i tapissos. Va ser oficina de Turisme de la ciutat des de 1981 fins 2008 quan van haver d’abandonar pel mal estat de l’edifici. Sembla deteriorar-se per moments. Algunes finestres estan obertes deixant passar el vent a l’interior de l’edifici i diversos vidres s’han trencat. Els jardins estan envaïts per la mala herba i útils de construcció. Ha perdut gairebé totes les espectaculars palmeres dels seus jardins.