L’ús del valencià s’accelera a TikTok i desaprofitem YouTube (Informe Poblet 2025)
Aitor Muñoz, fundador de la plataforma Poblet.info, publica hui la segona entrega de l’Informe Poblet, l’estudi exhaustiu sobre l’ús del valencià en l’ecosistema digital. L’anàlisi, basada en el seguiment de 460 perfils entre 2022 i 2025, revela una acceleració del creixement de la llengua a TikTok i la consolidació d’Instagram com la xarxa hegemònica, on el 35% dels creadors ja han rebut alguna compensació econòmica per la seua activitat. L’estudi posa de manifest la fortalesa del teixit independent i el format videopòdcast davant la pèrdua de referents juvenils en l’oferta de la radiotelevisió pública À Punt, a més d’abordar l’impacte de la intel·ligència artificial en el sector.
L’estudi constata que Instagram i TikTok són les plataformes que marquen el ritme de la socialització digital a casa nostra. Mentre la comunitat a la xarxa xinesa ha experimentat una acceleració del 31,04% durant l’últim any, Instagram mostra símptomes de maduresa amb un creixement del 61,79%. Aquesta vitalitat contrasta amb la situació de YouTube i Twitch, que presenten increments marginals i esdevenen repositoris de consulta secundaris o queden orfes de contingut nou, respectivament. Segons Muñoz, la clau d’aquesta hegemonia resideix en el vídeo vertical, un format que ha disparat l’impacte d’influenciadors com Cabrafotuda, líder absolut amb més de 230.000 seguidors a TikTok i vora 200.000 a Instagram.
La maduresa del sector es reflecteix en una creixent capacitat per a generar ingressos: el 35% dels perfils actius a Instagram ja ha formalitzat col·laboracions amb entitats públiques o privades. Aquest escenari de professionalització té el seu màxim exponent en el videopòdcast, un format que ha disparat l’abast del contingut en valencià gràcies a l’estratègia multiplataforma i la presencialitat. Projectes com ‘El Dolcet Pal Cafè‘, amb més de 260.000 escoltes, o ‘La Comoditat Valenciana‘ lideren un rànquing on el suport de la comunitat és clau; de fet, l’aposta pel micromecenatge s’ha consolidat com una via de finançament per a garantir la continuïtat de les produccions independents.
L’estudi dedica un apartat crític al paper d’À Punt, assenyalant que la radiotelevisió pública ha perdut la seua funció com a motor de continguts per a joves després del tancament de marques com ‘L’Squad’ i la producció de pòdcasts originals. Aquesta absència institucional conviu amb la irrupció de la intel·ligència artificial, un camp on l’informe aporta dades inèdites: el 66,7% dels creadors valencians ja la veu com una oportunitat per a millorar la seua productivitat. No obstant això, l’anàlisi d’Aitor Muñoz adverteix que el biaix lingüístic i la dificultat per a trobar veus sintètiques amb la fonètica i l’accent propi del valencià són encara els principals esculls per a la seua implementació total en el sector.
L’autor de l’estudi destaca el paper dels creadors de continguts en la xarxa: “El valencià és una llengua viva a la xarxa gràcies a la tasca desinteressada i vocacional dels centenars de creadors que dediquen temps a compartir les seues passions, pensaments i vivències. La inacció institucional genera una pèrdua d’oportunitats gegant per al talent valencià, però cada vegada més entitats i empreses troben en els creadors en llengua pròpia una oportunitat d’or per a potenciar les seues campanyes. Això ens ajuda a tots; les entitats guanyen en visibilitat i promoció, nosaltres en professionalització i dignificació de la nostra tasca”.
