Titana encén la Llum que el present necessita
Hi ha discos que arriben en el moment exacte. Llum, el nou treball de la cantaora valenciana Noelia Llorens Titana, es publica hui, 22 de maig en totes les plataformes digitals i es presenta en directe el 5 de juny al Palau de la Música de València. Disc i concert estan concebuts com un sol acte, una confluència pensada perquè la música prenga cos per primera vegada davant el públic que l’ha d’acollir.
Llum és el segon disc de Titana, el tercer si es compta Arrels, enregistrat amb Miquel Gil per encàrrec d’ACPV. Ho publica Propaganda Pel Fet!, segell que acompanya el projecte en una aposta per la música popular valenciana sense concessions. El treball és fruit d’un tàndem consolidat que fa Titana amb Susana Díaz Tejedor, coautora de bona part de les lletres i músiques, i Moma Estudis, responsables dels arranjaments i la producció.
El recorregut sonor de Llum passa per fandangos, jotes, seguidilles, cants de sega, romanços, cançons de bressol, valentraces, rumbes i pasdobles. Però cap d’estes formes s’hi presenta com a peça de museu. Al contrari: combinen peces d’origen tradicional amb composicions noves que comparteixen una mateixa gramàtica, fins al punt que, com apunta el crític musical Josep Vicent Frechina, «no sabreu distingir-les«. Esta dissolució de la frontera entre el recuperat i el creat és, probablement, el gest més radical i honest del disc.
Per al concert del Palau de la Música, Titana comptarà amb El Gato con Jotas, Ana Morenilla, María Cruz Sánchez López, Carmen París i Tamara Belles, entre d’altres. Un format coral que no és accessori: la dimensió col·lectiva és part central del projecte. Abans d’esta presentació oficial, el 30 de maig Titana actuarà al Festival Música i Lletra amb un avançament del disc i diverses col·laboracions.
Frechina, en el text que acompanya el disc, situa la proposta de Titana en coordenades que van més enllà del musical. Descriu la seua veu com generadora d’un «lligam magnètic i miraculós» i defineix el conjunt com una «llum natural contra les foscors del temps«, una metàfora que en el context actual no sona gens abstracta. Les foscors hi són, i el disc les nomena sense dir-les explícitament, deixant que siga la música qui actue.
Llum no és, doncs, un exercici de recuperació patrimonial ni un producte de fusió calculada. És, com conclou Frechina, «memòria expedita, emoció compartida i programa de futur«. Una proposta que recorda que la tradició, quan se la tracta amb intel·ligència i honestedat, no mira enrere. Mira, exactament, cap on cal. Ja podeu aconseguir les entrades al web del Palau.
