Destacats

Listas, guapas, limpias. Frustracions millennials i consciència de classe

Redacció | 28 abril 2020

listas guapas limpias Anna Pacheco

Aquestes setmanes de quarantena companyes i amigues de Tresdeu han decidit publicar al nostre web una sèrie de ressenyes de llibres que s’estan llegint i així compartir amb totes i tots vosaltres les reflexions i sensacions que els han produït. Esperem que vos agraden tant com a nosaltres i vos ajuden a escollir la pròxima lectura. Engega la iniciativa la periodista i docent de Bocairent Empar Puerto amb Listas, guapas, limpias (Caballo de Troya, 2019).

Frustracions millennials i consciència de classe per Empar Puerto

El llibre d’Anna Pacheco ha sigut com tornar a reviure els primers anys de la vintena però amb l’assossec que et dona el pas del temps. Tan de bo, pense ara, haver llegit aquesta novel·la autoficcionada deu anys enrere, m’hauria fet entendre moltes de les frustracions que llavors no comprenia ni que tampoc entén la protagonista de la novel·la.

En Listas, guapas, limpias, la protagonista viu un moment de canvi- l’entrada a la Facultat de Dret- i tot el que això comporta. En un estil molt íntim tot i que la seua veu podria podria ser la de qualsevol xiqueta crescuda sota el “milagro Aznar” ens narra com tot el seu imaginari construït fins llavors s’esmicola. La protagonista, X, que mai revela el seu nom, tampoc en fa falta, prové de qualsevol barri perifèric de Barcelona. D’ascendència andalusa, el màxim orgull de la seua família és que ella siga la primera en tindre uns estudis universitaris d’un cert prestigi social. Però mentre arriba tot açò, veiem com la protagonista creix llegint llibres de literatura infantil i juvenil que sa mare li compra del Carrefour i, alhora, tot el seu voltant exerceix molt bé el paper d’aquella classe mitjana aspiracional pròpia de l’Espanya dels dos mil.

Però tot açò es fa miquetes l’estiu de primer de carrera. Ara, quedar amb la seua amiga de tota la vida del barri que treballa al Depiline ja no li ve tan de gust i, a més a més, deixa al seu nòvio del barri perquè creu que el temps amb ell està esgotat. Copsem amb la lectura, que per la protagonista no és gens fàcil assumir aquesta nova realitat. Perquè tot allò que l’allunya dels vells ancoratges tampoc la satisfà, és més, no es creu prou sofisticada i la nova realitat la porta a un atzucac ja que en un primer moment no sap com gestionar la vergonya de classe.

Aquest viatge de presa de consciència de classe que il·lustra el llibre s’albira en el passatge de la festa que suposarà un no retorn de la protagonista. Convidada per una companya de la universitat, la protagonista ens avisa que aquesta nova amiga no ocupa el mateix espai i diu que la seva presència és molt diferent a la seua que és com si-ella-pesara-més…Aquesta companya de la festa és filla i néta de la burgesia barcelonina de signe catalanista que viu en pisos de sostres alts i en vistes als jardins d’interior d’illa propis de l’Eixample. En aquesta festa, la X, es troba totalment desubicada, ella esperava una festa amb alcohol i música forta, com-son-les-festes, no una festa on tothom parla de pel·lícules coreanes, plànols seqüència i poetesses maleïdes. D’allà vol desaparèixer, tant és així, que quan s’acaba la música i li demanen una cançó farà tot el possible per sortir corrents d’allà quan l’única alternativa musical que li passa pel cap és alguna cançó d’un vell triunfito. Aquesta experiència l’esgota, els seus referents culturals es desplomen i ella es veu perduda en nou món que no entén i que ni comparteix el codi ni el capital cultural.

Aquesta vergonya de classe mal gestionada fa que li faça retrets als pares, als amics i el seu vell nòvio que ara ha de competir amb un burgès benestant que estudia Humanitats i de qui la protagonista finalment deduirà que viu en una bombolla molt xicoteta i allunyada de la realitat. Ací és on està una de les gran revelacions de la novel·la, la presa de consciència de classe de la protagonista que compren que tot i els seus esforços per assimilar-se a aquest gruix social pot ser ella mai tindrà aquella presència característica de l’habitus de la classe alta.

Amb ressons de la Barcelona de Juan Marsé, Anna Pacheco en Listas, guapas, limpias reivindica i dignifica tota una generació desclassada i ens diu que està bé no avergonyir-se de la nostra procedència.





, , , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.