Federica Montseny, la pel·lícula que has de veure dilluns
Frederica Montseny, la dona que parla s’estrena a TV3, À Punt i IB3 aquest dilluns 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora a les 21.50h. La primera aproximació en forma de llargmetratge de ficció a un personatge clau de la història d’Espanya: la primera dona que va exercir de ministra a un govern europeu, el de la Segona República.
Fins a quin punt val la pena trair els mateixos ideals pel que sembla un bé major? Aquesta és la pregunta que Frederica Montseny (1905-1994) va haver de respondre’s a si mateixa quan, en plena Guerra Civil, va acceptar la proposta del president del Consell de Ministres de la Segona República, Francisco Largo Caballero, i va entrar al govern juntament amb altres companys anarco-sindicalistes, com Joan Peiró, Juan López i Joan Garcia i Oliver. Els seus quasi sis mesos al capdavant del Ministeri de Sanitat van servir per a fer alguns projectes ambiciosos: va planejar llocs d’acollida per infants, menjadors per embarassades, plans de reinserció per prostitutes i el primer projecte de llei d’avortament a Espanya. Pràcticament cap de les seues aspiracions tiraria endavant.
“Va ser una líder de masses, anarco-sindicalista, amb unes conviccions molt fortes“, explica la guionista Mireia Llinàs (Estoy vivo, Solo química).”Algú que no creia en les institucions, en la política, i que pensava que la societat es podia organitzar a partir de les responsabilitats individuals. I per ella va representar una renúncia passar de l’activisme de carrer a la praxi. Entrar en un sistema en el qual no creia, però que potser li podia servir per a millorar les vides de les persones en unes circumstàncies tan extremes, enmig d’una guerra i amb un feixisme que anava avançant“.
També guionista de la pel·lícula, Rafa Russo (Lluvia en los zapatos, Clara Campoamor, la mujer olvidada) afegeix: “El dilema que es planteja Frederica és el mateix de certs partits antisistema: si preservar la puresa dels seus ideals o apostar per un cert pragmatisme per aconseguir coses. La pel·lícula també té rellevància pel fet de reivindicar el poder de la paraula enfront de les armes: ella tenia una gran eloqüència, un gran poder de convicció quan parlava, que és una cosa no tan freqüent avui en dia. I una altra qüestió important, i rellevant també avui en dia, és la divisió de les esquerres, que en aquells moments va posar en safata la victòria de les dretes. Això també és cíclic i es pot veure en l’actualitat“.
Un altre moment de la vida de Montseny en la que es fixa la pel·lícula ens porta a l’any 1941, quan, exiliada a França, s’enfronta a un judici d’extradició per ser retornada i executada a l’Espanya franquista. “D’alguna manera, en aquell judici es va reconciliar amb la seua etapa al govern“, recorda Rafa Russo. Aquesta és la història del conflicte intern d’una dona valenta i idealista que s’haurà de qüestionar a si mateixa fins a esdevenir poderosa i pragmàtica.
Per a la productora Miriam Porté, “és bo explicar el passat, la memòria és molt important, saber d’on venim i evitar repetir els mateixos errors. En el cas de la Frederica Montseny suposa reivindicar una figura desconeguda, com a la nostra història ho són totes les dones que han tingut un paper rellevant a la política: no n’hi ha cap que tinga un mínim de presència en l’imaginari col·lectiu de la nostra societat. Per tant és un deute, prioritzar aquest tipus de projectes i reivindicar figures com la de Montseny, una dona excepcional“.
