Línia Alba presenta al Sons de la Nit el seu homenatge a la Mariola
Aitor Estan ens conta com es va acabar la banda de punk-rock que va marcar una dècada a Banyeres de Mariola, els anys de silenci que vingueren després i el projecte folk amb què torna a casa el 29 d’agost.
Durant onze anys, Inèrcia va ser una de les bandes de referència del punk-rock en valencià. Des de Banyeres de Mariola i Alfafara, Aitor Estan, Pau Tudela, Patri Montava i Saül Sempere van publicar No és cap simulacre (2012), Sendes salvatges (2015), l’EP Lluita (2018) —gravat als Garate Studio amb Kaki Arkarazo— i l’EP Magnetismes (2020). Pel camí, dues nominacions als Premis Ovidi Montllor i una versió de «Copenhague» de Vetusta Morla que encara ressona.
I després, res. Magnetismes eixia al març del 2020 i la presentació a València queia de ple amb el confinament. A l’estiu van fer un únic concert, acústic, a Banyeres. Ningú va anunciar res durant molt de temps. El grup no va tornar.
Hui, alguns dels seus protagonistes —Aitor Estan i Patrícia Montava, acompanyats d’Àngel Navarro «Guru», Miquel Payà i Miguel Antonio— es diuen Línia Alba, fan folk-rock acústic amb violí i contrabaix, i preparen un llibre-disc de dotze cançons que és un homenatge a la serra Mariola i a la gent que hi viu. La campanya de Verkami es va tancar a l’abril amb 77 mecenes i un 105% de l’objectiu. El disc arribarà abans de Nadal.
El dissabte 29 d’agost actuen al Sons de la Nit, al parc de Vila-Rosario de Banyeres, en un cartell que encapçala El Diluvi i que completen Kartutx, Fuckop Family, La Xica i Hey Zuri.
Hem parlat amb Aitor Estan del final d’Inèrcia —el concert que no sabien que era l’últim, el viatge a Londres per a acomiadar-se, el tabú—, dels anys de silenci en què la paternitat va substituir la banda, de com naix Línia Alba d’una guitarra acústica tocada a diari, d’on ix eixe nom (i té a vore amb un embaràs), de l’incendi de la Mariola del 94, de les 14 herbes de l’herbero del seu iaio i del que passarà dalt de l’escenari el 29 d’agost.
Hi ha una data exacta en què Inèrcia es va acabar, o va ser una cosa que es va anar apagant sense que ningú ho diguera en veu alta?
En agost del 2020 vam fer l’únic concert de la gira Magnetismes. No sabíem que seria l’últim concert però ho intuíem. La paternitat i l’esgotament després d’11 anys com a banda, ens fa decidir, després d’un any de reflexió, que Inèrcia arribava a la seua fi. Va ser una decisió dura però necessària que ens va costar molt d’assumir. Va ser un tema tabú durant quasi un any…
Què va ser l’últim que vau fer com a Inèrcia? Un assaig, un concert?
Va ser aquell concert acústic a Banyeres de Mariola. Després vam fer un viatge a Londres tots els membres de la banda per acomiadar-nos d’aquella etapa.
Hi ha alguna cosa d’Inèrcia que vos quede pendent? Una cançó a mitges, una gira, un escenari.
Ens vam quedar amb ganes de defensar Magnetismes en directe, no vam tindre l’ocasió de fer la gira que el disc es mereixia. Per la meua part (Aitor), em vaig quedar amb moltes ganes de fer una gira acústica i de fer un disc conceptual, amb un fil conductual i una història que unira les cançons. I precisament això és el que anem a fer en Línia Alba…
Del 2020 fins que naix Línia Alba, quants anys passen sense tocar? Cap on va anar cadascú?
Pau, Patri i Aitor van focalitzar molt les seues vides en la criança. Va ser com substituir Inèrcia per un fill, jeje. En canvi Saül va continuar tocant i prompte es va unir al grup Esther, en el que encara toca.
Quan mires arrere: eixos anys van ser una pausa, un dol o una preparació?
Possiblement una barreja de les 3. Va ser complicat passar pàgina, sobretot perquè gran part de la meua vida girava al voltant d’Inèrcia, fer cançons i concerts. Però prompte vaig comprendre que si trobava a faltar estes coses la solució era tan «senzilla» com tornar a començar, d’una forma que ens sentirem el més a gust possible.
D’on ix el nom, Línia Alba?
La línia alba és una línia fosca que baixa pel centre de l’abdomen. Tots la tenim però només es fa visible quan una dona es queda embarassada. Quan Patri es va quedar en estat ens va resultar un concepte molt curiós. Va ser precisament quan el projecte va nàixer així que podem dir que quan es va fer visible la línia alba al ventre de Patri també ho va fer Línia Alba.
Els referents d’Inèrcia eren Berri Txarrak, Biffy Clyro o Bring Me The Horizon. Els de Línia Alba són Dylan, Simon & Garfunkel o Mumford & Sons. Quan es produeix eixe canvi de dieta?
Vist així és un canvi molt radical, jejeje. Realment en uns anys vam viure canvis bestials que van fer tremolar els nostres esquemes. Amb la covid va vindre la fi d’Inèrcia i amb aquesta la paternitat. Va ser un canvi de vida molt radical, per tant, la música que feia i escoltava, també havien de canviar. Realment continuem escoltant tots aquells grups que escoltàvem des de que teníem 8 anys i continuen sent influències. Simplement vam afegir nova música a la que ja coneixíem més coherent amb el nostre estil de vida.
I els referents de casa? Bebeu de la cançó d’arrel valenciana o únicament de la tradició americana?
També he escoltat molta música en valencià estos anys, però sobretot cantautors com Andreu Valor, Pau Alabajos, Feliu Ventura i Mireia Vives que he redescobert aquestos anys.
Quina història del disc vos va costar més d’escriure?
Hi ha una especialment emotiva que parla d’una història d’amor impossible truncada per la guerra civil que va viure la iaia de Patri. Va ser complicat estar a l’altura…
Parleu de «tragèdies mediambientals» i «tragèdies oblidades». De quines parlem, concretament?
En una cançó parlem de l’incendi de la Mariola del 1994 i de l’avioneta antiincendis que es va estavellar en el terme de Bocairent. Tractem de fer un homenatge a les víctimes d’aquest accident.
«14 herbes»: conteu-me d’on ix eixa cançó.
Parla de la nostra riquesa botànica, en concret de l’herbero, una tradició que tenim molt arrelada. Precisament 14 era el nombre d’herbes que el meu iaio li tirava a l’anís per fer aquesta beguda. Era el seu secret, deia.
El llibre-disc arribarà a les botigues abans de Nadal. El directe arriba abans, ja que Línia Alba toca al Sons de la Nit el dissabte 29 d’agost. Serà al parc de Vila-Rosario de Banyeres de Mariola amb El Diluvi, Kartutx, Fuckop Family, La Xica i Hey Zuri. Les entrades estan a la venda a sonsdelanit.com.
