La Llista

Fran Yera ens elabora la Llista de les cançons que poden amb ell

Joan Fuset | 3 Abril 2019

Fa gairebé un mes Fran Yera estrenava el seu primer disc en solitari. Durant 2018, el membre d’Atupa va anar deixant pinzellades del que seria Cuidados violentos i ens va anar creant hype. Al disc hem pogut veure com Fran viatja per diferents estils urbans i veiem referències a diversos artistes com per exemple Kanye West. A més, té unes lletres molt elaborades, on s’atreveix a parlar de temes per on altres passen de puntetes. Això ens ha portat a preguntar-nos per les seues cançons favorites. Li les hem preguntat i ell ens ha enviat la seua Llista.

La música té el poder de clavar-te idees al cap i les idees són allò més poderós que hi ha. La música és poder. Per ací unes quantes que m’han pogut.

  Fran Yera La Llista

Debo partirme en Dos – Silvio Rodríguez

La metacançó. Contradiccions, opinions, industria, art.

Fanática Sensual – Plan B

Reggaeton de melodia exquisida. Si et fixes en la lletra el 75% del tema és tornada, literalment.

Laura – Lluís Llach

Camp del Barça 1985, Laura es posa a tocar el seu solo però a meitat trenca a plorar. Llach l’acaba amb el piano. Terrorisme emocional. Llach fica cara de “lo voy a petar en Youtube”. De totes les cançons que duen nom de musa esta és la meua preferida.

Gaupasa – Tribade

El grup de rap més interessant del panorama. Sombra dient «no soy tu secretaria» és la cima del flow.

Love Lockdown – Kanye West

Se li mor la mare i li deixa la promesa, ell fa este disc. Onze anys des de que el 808s & Heartbreak ho canviara tot i l’auto-tune es convertira en la nova distorsió.

Torno a ser Jo – Oques Grasses

L’últim tema que m’ha atrapat. Missatge positiu, bon rotllo i un so exquisit. Oques és el màxim exponent del happy flowerisme català.

Runaway – Kanye West

Obra magna de l’artista més influent del segle XXI.

Canción Total – Maria Arnal i Marcel Bagés

Periodisme musical. Actualització de la memòria musical i històrica. El millor directe del panorama sense confeti. Maria Arnal és la veu.

Princesa – Joan Manel Serrat

Quan la vaig sentir per primer cop creia que era una cançó sobre seguir els teus somnis. Després vaig entendre que era una crítica al que ens han dit que hem de somiar. La forma d’esta cançó és nivell avançat, música compromesa des de l’antiheroi. La producció de Sombras de la China és brutal.

Enchochado de ti – Don patricio

Premi al primer reggaeton que em fa plorar.

Violència – Orxata

Este tema és la bíblia. Amb permís d’ESOC, el pitllor grup de la història.





, ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.