El Camí del Silenci, una història de despoblament a Benaixeve
La ruta circular per les antigues aldees i assentaments de Benaixeve (província de València), en la seua majoria despoblats des de fa dècades, ens submergeix en un ambient de silenci en transitar pels seus carrers i cases en ruïnes. Aquest recorregut, conegut com “El Camí del Silenci”, cerca cridar l’atenció sobre la despoblació i l’abandó del món rural, que alguna vegada va ser pròsper en l’agricultura i la ramaderia valenciana.
La ruta travessa llocs històrics, com les zones on es va victorejar a Niceto Alcalá-Zamora, primer president de la Segona República Espanyola, durant la inauguració de les obres de l’embassament en 1932. També passa per la Cañada Real de Castella, que solia ser transitada per animals que es dirigien als descansaderos d’hivern a la regió. A més, recorre diferents aldees i caserius que van experimentar la migració i l’abandó, especialment en la dècada de 1960.
El punt de partida i arribada de la ruta és l’Ajuntament de Benaixeve, on un mapa històric en la seua façana ens recorda un territori sense embassament. Des d’allí, ens dirigim cap a l’Aldea de Nieva, fent una parada en el mirador de Nieva i descendim cap a la carretera i l’antic “Camí a Nieva”. Les cases en ruïnes ens transporten a històries d’una població que va florir durant la construcció de l’embassament de Benaixeve.
Continuem en direcció sud, entre vinyes i camps de cereal. Després, ens trobem amb una sendera paral·lela a la carretera, fins a arribar a un encreuament. Allí, creuem i veiem una antiga parada d’autobús anomenada “La Juanita”, on trobem un cartell amb les rutes existents a Benaixeve, incloent-hi el Camí del Silenci.
Descendim pel barranc de Maliaño fins a arribar a un cartell que assenyala El Sequer, una antiga factoria de l’ICONA on es preparaven els plançons de pins per a la repoblació de la Regió muntanyenca en temps de postguerra. Continuem pujant. Voregem la muntanya El Castillar en direcció nord, travessem la Cañada Real de Castella i pugem cap a “La Muela”. Després ens desviem cap a l’est, seguint el Camí del Toll Negre en direcció sud, arribem a l’Aldea de Villanueva, on podem observar un panell informatiu que ens conta part de la seua història i l’Ermita de Santa Ana.
Continuem descendint i allunyant-nos de l’Aldea fins a arribar a la Rambla de Sant Sebastià, on seguim en direcció sud per un camí que ens mostra el barranc de Corts i la tolla de la Dalta. Arribem a un encreuament i entrem en el Camí dels Tornajos.
En poc més d’1 km de pista, veiem a la nostra dreta l’Aldea de Corts, en ruïnes, composta per tres nuclis pròxims: Corts de dalt, del mig i de baix. Abans d’arribar a la Font dels Tornajos, trobem una pista per on va passar la comitiva de Niceto Alcalá-Zamora camí a la inauguració de les obres al costat del Riu Túria. És un lloc ideal per a descansar abans de l’últim esforç per a tornar al punt de partida.
Continuem pel Camí dels Tornajos en direcció nord, fins a arribar a un encreuament prop del Camí de Benaixeve a Villar de Tejas. Al sud-oest d’aquest encreuament, es troben les últimes restes d’un nucli de població anomenat Tangarinos.
Prenem el Camí de Benaixeve a Villar de Tejas cap al sud-oest i en pocs metres ens desviem cap al Camí de les Cabeçoles. Descendim per un tallafocs que ens porta fins a l’Ermita de Sant Isidre, ja als afores de la població de Benaixeve, un altre lloc on podem descansar abans de finalitzar la nostra ruta.
En arribar a Benaixeve, hem completat la nostra ruta, deixant arrere una visió de la vida rural d’antany a l’interior de València, on l’agricultura i la ramaderia eren dures formes de subsistència en un entorn aïllat.
Aquesta ruta té una distància de 18,25 km i una duració aproximada del recorregut, sense pauses, de 5 hores i 10 min.
Des de Tresdeu t’animem a fer-la i descobrir els estralls del despoblament de primera mà. Contempla aquest meravellós paisatge, gaudeix de la natura, però també reflexiona sobre la importància de cuidar el nostre patrimoni.
