Entrevistes

Auxili: «La nostra tradició és popular, de barri, valenciana i laica»

Joan Fuset | 30 Agost 2018

Ja es pot dir que Auxili ha donat l’estiró. La banda reggae valenciana per excel·lència ha trobat el seu punt i arriba a un públic especialitzat en l’estil, i altre més transversal. Són habituals caps de cartells de festivals com el que inicia demà a Sueca, l’Espiga Rock, on actuaran dissabte. Aquest estiu no han parat. De fet, no han parat des de que van traure el disc. Hem pogut veure als Auxili al Diània, ViñaRock, Acampada Jove, Feslloch, Aplec dels Ports, Rototom… A banda de múltiples concerts arreu l’Estat en solitari i acompanyats de les millors bandes. Parlem amb Auxili de tot un poc.

Al videoclip de “Hui la liem”, es veuen i s’escolten clares referències a Ontinyent. A mig camí entre la crítica i l’homenatge, quina és la vostra relació amb el vostre poble?

Esteve (veu): Doncs un 80% dels membres del grup som ontinyentins, hem nascut, hem crescut i vivim al poble. A les nostres lletres sempre hem fet referències al nostre dia a dia i com no, Ontinyent forma part d’ell.

Però referent al videoclip no pretenem criticar cap festivitat en concret ontinyentina, hem intentat no centrar l’atenció en les localitzacions sinó en els personatges. És per això que pretenem fer una crítica a la reproducció de certs patrons establerts en cadascuna de les festivitats, no sols locals sinó nacionals. La presència de l’església catòlica, el rol adjudicat a les dones en moltes festes, el maltractament animal, el discurs en castellà de sempre, festes accessibles sols a certs sectors socioeconòmics… Al cap i a la fi tots aquests models es repeteixen per tota la península. Nosaltres intentarem canviar primer el nostre entorn.

Estimem les nostres festes, no volem ni de bon tros acabar amb elles, sols millorar-les per fer que tots i totes ens sentim representats i així poder seguir gaudint. Volem unes festes populars reals.

Parlant d’Ontinyent, vau obrir la Gira 2018 al Diània. Va ser planificat, o les coses van fluir així?

Adrià (baix): Ha estat prou premeditat, sí. Soc membre de Sinergies, la cooperativa que organitza el festival. Vam pensar prou l’última gira on fer les primeres presentacions de Tresors, però finalment vam optar per l’estrena del disc a casa. Et dona eixe punt de tranquil·litat perquè saps que estàs amb els teus però per contra, és una pressió extra.

Tornem a “Hui la liem”. Té un missatge reivindicatiu, però a la vegada molt dur contra la festa tradicional. No temeu que les típiques veus reaccionàries intenten traure algun tipus de rèdit?

Esteve: Com he explicat a la primera pregunta intentem carregar contra certs patrons o dogmes, no entenem allò tradicional com alguna cosa religiosa, sexista o hermèticament tancada. La nostra tradició és popular, de barri, valenciana i laica.

Al coincidir el llançament amb les Falles, molta gent va relacionar la crítica directament amb elles, però al clip no apareix cap imatge d’una fallera o cap faller, no està eixe personatge. Aleshores, com és possible que algú relacione la crítica amb les falles? Tal vegada les persones que fan aquesta relació és perquè veuen reproduïts els patrons anteriorment mencionats a les seues Falles.

A nosaltres ens agraden les Falles amb programacions bones i diverses que ens representen, com són les Falles populars i combatives.

La veritat és que no ens sorprenen ja les crítiques de la gent religiosa no tolerant o dels cunyadismes de sempre, intentem arribar a la gent jove per un futur més digne. Ladran, luego cabalgamos.

Anem al disc. Quins “Tresors” oferiu? Són les cançons aquests tresors o el que conteu en elles?

Esteve: El disc en sí ja és un tres-or. Després del Dolç atac i Instants cremant per fi hem trobat la nostra tercera joia en aquest camí i carregada de 10 tresors més, les seues cançons.

Sí, cadascuna de les cançons intenta parlar i transmetre allò que nosaltres considerem un tresor a la nostra vida (com pot ser l’amistat, les festes, el País valencià, els PPCC, la música). Altres cançons parlen dels tresors que voldríem recuperar. I en altres simplement assenyalem algun que altre lladre que sempre ha volgut i voldrà robar, trencar o silenciar tots els nostres tresors.

Veiem a dos cançons referències a Raimon i Maria del Mar Bonet. Estem com fa 40 anys, aquestes lletres no desentonen gens hui en dia.

Esteve: Sí, a les lletres d’Auxili sempre hem utilitzat referències als poetes, músics i localitzacions que més ens transmeten i més ens han marcat en la nostra vida artística. Sobretot referents que tenien les mateixes preocupacions i queixes que nosaltres. Com bé dius, 40 anys després poc ha canviat i alguna cosa jo diria que ha empitjorat. Companyes i companys d’escenaris com Valtonyc, llibres prohibits i moltes veus silenciades. Al poble ja no li queden quasi eines per poder expressar-se i menys decidir. Nosaltres seguirem aprofitant el nostre altaveu particular i cantarem fins deixar-nos les veus com sempre.

Musicalment parlant, on es troba Auxili? Esteu còmodes amb el que feu, veritat?

Adrià: Hem trobat alguna “formula”, per dir-ho d’alguna manera, on ens trobem còmodes a la composició. Als directes veiem que també ens funciona. Al cap dels anys hem anat perfilant el nostre estil que creiem ja és la marca Auxili. Sí és cert que al nou disc hem obert un poc més el ventall dels estils musicals amb els que solíem jugar. També gràcies a Joan Marc, pianista del grup i productor musical d’aquest últim treball. A la cançó “Ferides” podem trobar sons molt rockers que mai havíem fet i hem quedat molt contents amb el resultat. També utilitzem molt més els sons electrònics o els sintetitzadors.

Quan parlem de maduresa ens referim, a banda del tema musical, també a la part de les lletres. La situació sociopolítica que vivim ara mateix, sobretot amb els nostres germans del nord, també ha fet que escrivírem unes lletres prou més crítiques. Això, sumat a que poc a poc ens fem majors ha fet una combinació que crec que ha fet pujar un punt de maduresa al grup.

I ja per acabar, què demanaríeu per arrodonir el 2018?

Adrià: Tocar i continuar aquesta aventura. També, crec que ho comente a totes les entrevistes quan ens fan preguntes similars. Ens agradaria moltíssim poder fer una gira europea i poder viatjar amb el grup. Ja vam poder realitzar una mini gira de cinc concerts a Itàlia el desembre passat. Acompanyàrem als amics de Train to Roots en la presentació del seu nou disc i va ser una experiència increïble.

Gràcies per donar-nos veu.

*Fotos de Xepo WS





,

Trackbacks/Pingbacks

  1. Auxili, Feliu, Smoking... al camí de València Califòrnia per l'interior | Tresdeu.com - 13 Desembre 2018

    […] Mentre, la furgo va cremant roda amb Nelo al volant. Arriba tard a recollir Marc i Esteve d’Auxili. Amb ells parlen de reggae, del seu poble i del seu últim treball Tresors. El capítol acaba […]

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.