Escriptor

El guionista d’À Punt Directe ens envia la Llista de la seua primera novel·la

Joan Fuset | 4 Desembre 2018

Joan Carles Ventura, escriptor i guionista de programes d’À Punt com Del twist al tuit i À Punt Directe acaba de publicar la seua primera novel·la. Té per títol Camins dubtosos i forma part de la col·lecció Crims.Cat de l’editorial barcelonina Al Revés. Es tracta d’una història rocambolesca d’amor i corrupció política en to de thriller experimental que, tal i com ja va fer Xavi Sarrià en el seu llibre Totes les cançons parlen de tu, incorpora una banda sonora original. Hem parlat amb Joan Carles perquè ens explique com ha escollit els temes. Escolta la playlist!

Aquesta llista és un extracte de la banda sonora de la meua novel·la Camins dubtosos que també està disponible a Spotify amb el mateix nom. No es correspon, per tant, a la meua llista de cançons preferides —que no sé si seria capaç mai d’elaborar—; es tracta d’una selecció d’algunes de les músiques que escolten els personatges al llarg de la història o que donen títol a alguns dels capítols per tal de remarcar el ritme de l’acció o el to de l’ambientació.

Proud Mary – Ike i Tina Tuner

La història es posa en marxa. Sempre m’ha fascinant la cadència tan estudiada i aconseguida que té aquest tema: comença amb un suau cor de veus greus —i, en aquesta versió fins i tot amb un discurs parlat que justifica el propi ritme de la cançó—i, a poc a poc, el tema es va accelerant in crescendo fins que esclata en un frenesí extàtic. Amb la meua història passa igual: comença a rodar amb calma, però va agafant inèrcia pàgina a pàgina fins que assoleix un ritme imparable.

Amb un velomar – Antònia Font

El desig del personatge principal. Els Antònia Font són un dels meus grups imprescindibles. Aquesta cançó del seu primer àlbum parla d’un somni impossible: arribar a la lluna amb un velomar —un patinet de platja—. El protagonista de Camins dubtosos, a l’inici de l’aventura, també es planteja si podria arribar en cotxe a la lluna, o almenys arribar fins el lloc on tot és com hauria de ser.

A la sombra de una mentira – Rosendo amb Luz Casal

La trama paral·lela. Es tracta d’una emotiva balada que parla del profund sentiment de melancolia i d’inquietud que senten els presos —els polítics i els comuns—. Posa els pèls de punta perquè que està cantada en directe des del pati de la presó de Carabanchel. En la novel·la introdueix el protagonista secundari: un reu que està a punt d’eixir en llibertat condicional, després d’haver passat nou anys a l’ombra, i que planeja venjar-se del responsable de la seua condemna.

Camins Dubtosos és un thriller esperpèntic de caire polític, amb aires de road movie i de comèdia gamberra que s’ambienta en terres valencianes durant els dies de la visita del Papa Benet XVI a la capital del Túria i del tràgic accident de la línia 1 del metro, el juliol del 2006. Una narració a ritme de selecta banda sonora que es desenvolupa amb la cadència d’una pel·lícula dels germans Coen i  que enganxa in crescendo des de la primera línia fins a l’inesperat final de traca.

Tangerine – Led Zeppelin

Evocant l’amor. Una altra meravellosa balada, en aquest cas dels llegendaris Led Zeppelin. Durant molt de temps he dut el seu “Communication Breakdown” com a melodia del mòbil i últimament he descobert els Greta Van Fleet, que són com una reencarnació del mític grup britànic. “Tangerine” evoca lacònicament una antiga relació i sona en un moment crucial de la història: quan el jove protagonista decideix que intentarà recuperar el seu amor perdut.

Further On (Up The Road) – Bruce Springsteen

Ja ens veurem les cares. En un principi pensava en la magnífica versió de Johny Cash, però després vaig acabar incloent en la BSO el seu “The Highwayman” i em vaig quedar amb l’original del Boss. Es tracta d’una enigmàtica cançó sobre un tètric encontre. La vaig escollir pel que diu la tornada: et trobaré més endavant en el camí. Aquest tema dona títol al capítol en què es posa en marxa la fatídica venjança que acabarà enredant tota la trama.

Walking On The Moon – The Police

El somni zen d’una nit d’estiu. Tot un clàssic d’Sting que destil·la bon rotllo en clau d’elegant reggae. El protagonista dels meus Camins dubtosos l’escolta mentre somnia feliç que ha arribat per fi al lloc on les coses són com haurien de ser i una pau interior còsmica s’apodera dels seus sentiments. Tanmateix, el somni acaba esdevenint un agònic malson premonitori.

Breaking The Law – Doro

La venjança se serveix en plat fred. Aquesta cançó té un antològic riff de guitarra que et fa tremolar de cap a peus. És del grup Judas Priest, però el 2004 Doro en va fer una espectacular versió simfònica. La lletra parla d’algú que es veu abocat a saltar-se la llei per tal de sobreviure i arriba en un altre moment clau de la trama: el capítol en què es comet el delicte central amb nefastes conseqüències.

Més Lluny – Obrint Pas

Pels camins que uneixen la memòria. Els temes d’Obrint Pas no podien faltar en una història ambientada en 2006 —i no hi podien faltar tampoc perquè jo m’he criat, en certa mesura, en l’entorn del grup—. “Més Lluny” no és la meua cançó preferida d’ells —m’agraden més “Camins”, “Seguirem”, “Quatre vents” o “No hi ha demà”— però vaig triar aquesta perquè parla de la geografia que tenen com a marc de referència el personatge principal i els seus amics quan inicien el seu destarotat viatge.

Camins dubtososFox On The Run – Sweet

Tots a la carrera! Aquest conegudíssim clàssic del glam rock és tremendament apegalós i trepidant. En realitat la rabosa de la cançó fa referència a una fan insidiosa del grup, però es tracta d’una cançó molt dinàmica que em venia al pèl per a il·lustrar el moment en què, en plena desbandada, totes les històries comencen a entrecreuar-se fatídicament sobre l’asfalt.

Walk On The Wild Side – Lou Red

La incursió en el costat fosc. Aquesta cançó dispara les cabòries del protagonista quan l’escolta en un club de carretera al qual ha arribat a contracor. La descric així: “La cadència sensual i progressiva de la composició —accentuada per la vibració embriagadora del baix, l’èxtasi coral i el clímax saxofònic— configuraven un conjunt dissenyat com una passejada musical pels marges no escrits de la quotidianitat: una invitació a la subversió personal i a l’exploració dels límits del tabú.

Seek & Destroy – Metallica

Acció al més pur estil pulp. Absolutament demencial i brutalment electrificant. Aquesta esfereïdora peça de Metallica parla d’una cacera humana, d’una persecució incansable amb ànims assassins, quin millor tema, doncs, per a ambientar el moment en què els malvats de la història entren en escena a matadegolla?

Sarri Sarri – Kortatu

Fugida a ritme d’ska. Una cançó que et posa les cames a ballar vulgues que no. La lletra explica la història d’una rocambolesca fugida presidiària i en la novel·la arriba en un punt en què els protagonistes també fugen d’una manera prou atrotinada.

València eres una puta – Senior i el Cor Brutal

De putada en putada. Em declare fan total de Senior i la seua banda —fa un any que no em puc traure del cap el genial tema del seu últim disc Potser tingues raó, cantat a duo amb Clara Andrés—. “València eres una puta” és l’única excepció de la playlist dels meus Camins dubtosos, perquè l’any 2006 potser no estava encara ni composta. Tanmateix, em venia de perles per a donar títol a un capítol que transcorre en el Cap i Casal i en què una prostituta té un gran protagonisme.

Gotta Get Away (From Me) – The Offspring

Cal escapar també d’un mateix. Els Offspring revolucionaren el punk i el hardcore melòdic amb la seua proposta punyent i fresca alhora. En la novel·la, aquesta cançó sobre els dimonis interiors, sona en un moment en què els dubtes i els remordiments envaeixen els pensaments dels protagonistes a mesura que la trama s’enfanga més i més.

Free Money – Patti Smith

Tot en aquesta vida té un preu. Aquesta mítica cançó de l’anomenada iaia del punk reflexiona sobre la importància i el valor dels diners; sobre com somiem sovint amb tindre’n molts, però oblidem el cost moral que això implica, perquè no és gens fàcil ni comú fer-se ric de manera lícita. Els diners no són debades, l’únic que és debades és somiar. “Free Money” posa en solfa tot un seguit de purulentes corrupteles polítiques mafioses que marquen el destí de la història.

Roda la trola – Soul Atac

Roda la bola i creix ella sola. La lletra d’aquesta cançó és meua. La vaig escriure un vesprada de desfici i, a l’endemà, l’amic Andreu García li havia posat música i l’havia convertida en un dels temes més memorables dels Soul Atac. La lletra parla de la inèrcia absorbidora del sistema i de la paradoxa dels mitjans de comunicació que sovint desinformen més que informen. En la novel·la il·lustra el moment en què la trama s’ha convertit en una immensa bola de neu que roda pendent avall sense aturall.

Camins Dubtosos

Joan Carles Ventura

Where Is My Mind – Pixies

No me la puc traure del cap! Aquesta cançó s’enganxa al cervell i fa cosquerelles a les neurones: és fabulosa! Sona durant una celebració en què els protagonistes es troben casualment amb Francis Black —el carismàtic líder dels Pixies— de visita per la terreta uns dies abans d’actuar en el FIB. És un episodi de festa i disbauxa en què tothom sembla perdre el cap, però el personatge principal continua submergit en la seua romàntica dèria obsessiva.

Per què ser gran? – Lax’n’Busto

Un leitmotiv constant. Es tracta d’un dels himnes més potents i reeixits del Rock Català, una vibrant apologia de la joventut i de la rebel·lia sense causa que el protagonista duu com a sintonia del mòbil i que tindrà gran importància per al desenllaç. En la banda sonora dels meus Camins dubtosos hi ha dos cançons més que parlen del mateix desig roent de ser eternament jove: el místic “Forever Young”  d’Alphaville i el fabulós “I Don’t Wanna Grow Up” de Ramones. Els tres joves protagonistes de la història fugen de l’embolic en què s’han ficat, però també intenten fugir desesperadament de la maduresa.

Veles e vents – Raimon

Som desitjos que naveguen. Aquest preciós tema de Raimon posant veu a Ausiàs March no correspon a l’encapçalament de cap capítol ni sona en cap moment de la història, però és evident que la meua novel·la pren el títol de la primera estrofa d’aquest cèlebre i suggeridor poema. El protagonista central de la història, de fet, és també un enamorat que espera que els vents del destí bufen a favor seu per a poder tornar amb la seua estimada. A més a més, les cinc parts en què es divideix l’estructura dels meus Camins dubtosos estan també encapçalades per versos reveladors del nostre etern poeta: «De mon desig no em porà guarir metge, Faent camins dubtosos, Lo jorn ha por de perdre sa claror, L’hora sent acostada i Jo em confés qui fui lo foll aquell.»

També cal aclarir que totes les cançons són prèvies a l’estiu del 2006, l’estiu de la visita del Papa i de l’accident del metro a València, moment històric en què s’ambienta la novel·la. Per això no hi ha cap referència a grups més recents. Però que conste en acta que també escolte música actual i m’agraden artistes tan dispars com ara Aspencat, Greta Van Fleet, Los Zigarros, Muse, Zoo, Wolfmother, El Diluvi, Regina Spektor, Estúpida Érika, La Pegatina, Projecte Mut, Manel, Lykke Li, Oques Grasses, The Killers, Candela Roots o Florence + The Machine…





, , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.