La Llista de Juliol 2013 per Faceradio DJ
Amb juliol en el seu equador ens arriba la Llista d’aquest mes. Esta vegada l’encarregat d’elaborar-la ha estat Faceradio, un conegut DJ indie de les nits valencianes. Toni, el jove deejay de Gandia ja ha punxat arreu de l’estat espanyol i ara s’estrena a La 3 de València amb Alex Metric. Ha confeccionat una llista amb cançons publicades enguany, en la que dominen les diferents rames indie, sent una de les llistes més modernes i alhora britàniques que han passat per la Tres deu.
per Faceradio DJ
És realment complicat fer una llista de només deu temes ja que la música és per sort inabastable i sempre un està descobrint nous temes i encara més amb l’ajuda d’internet i d’alguns blogs i companys del món de la música, així que he decidit fer-la només de temes publicats aquest 2013 i que he anat recopilant als meus tops mensuals. Un total d’11, dos per cada mes dels que he publicat fins ara, espere que vos agrade.
1. Suede – Barriers
Una de les bandes més veteranes del panorama, han tret el seu nou disc “Bloodsports” a primers d’aquest any amb aquest single al capdavant. La caracteristica principal de Suede es la particular veu del seu frontman Brett Anderson, que pese a la seua edat transmet una energia desbordant en directe.
2. Phoenix – Entertainment
La banda francesa va tornar aquest any despres de ser esperats durant 4 anys. Van ser un dels grans triunfadors al Primavera Sound i només cal escoltar aquest tema per a vore que tornen amb força. Indie Rock ballable amb molts seguidors arreu del món, no han decepcionat amb aquest nou disc, molt recomanable.
La banda francesa va tornar aquest any despres de ser esperats durant 4 anys. Van ser un dels grans triunfadors al Primavera Sound i només cal escoltar aquest tema per a vore que tornen amb força. Indie Rock ballable amb molts seguidors arreu del món, no han decepcionat amb aquest nou disc, molt recomanable.
3. The Strokes – All the time
La banda The Strokes, una de les mes conegudes del panorama “indie” mundial, esta sempre amb polèmica a cada nou disc que trauen. Tot ve perque van tindre tant d’exit als seus primers discs que molta gent opina que ja mai van tornar a ser els mateixos d’abans i que van perdre calitat. Els defensors del grup simplemente diuen que han evolucionat. Opineu per vosaltres mateixos!
4. Depeche Mode – Soothe my soul
Uns altres mítics que tornen aquest 2013. Sembla que amb aço de la crisis moltes bandes tornen a juntarse per a traure nou material, tambe animats per els festivals que els tenen de caps de cartell facils. Aquest any han sigut del BBK, una banda 80’s amb un estil electronic particular que els ha fet ser referent d’aquestes últimes decades.
Uns altres mítics que tornen aquest 2013. Sembla que amb aço de la crisis moltes bandes tornen a juntarse per a traure nou material, tambe animats per els festivals que els tenen de caps de cartell facils. Aquest any han sigut del BBK, una banda 80’s amb un estil electronic particular que els ha fet ser referent d’aquestes últimes decades.
5. Savages – She will
Una de les revelacions d’aquest any, banda de rock smb veu femenina que recorda a bandes dels 90. Guitarres dures, actitud i potencia, es un dels grups que no son encara tan coneguts pero que recomane als amants de la música que ja casi apleguen als 40.
Una de les revelacions d’aquest any, banda de rock smb veu femenina que recorda a bandes dels 90. Guitarres dures, actitud i potencia, es un dels grups que no son encara tan coneguts pero que recomane als amants de la música que ja casi apleguen als 40.
6. Crystal Fighters – You I
Banda festivalera per exelencia, amb hits mes que coneguts per tot el public inclos els profans d’aquesta musica. Crystal Fighters es sinonim de festa asegurada, ritme alegria i estiu. Transmeten tot el que significa un festival amb amics fet música.
Banda festivalera per exelencia, amb hits mes que coneguts per tot el public inclos els profans d’aquesta musica. Crystal Fighters es sinonim de festa asegurada, ritme alegria i estiu. Transmeten tot el que significa un festival amb amics fet música.
7. Is Tropical – Dancing anymore
Aquesta banda francesa sortida del segell Kitsuné (segell que sol descobrir grandisims grups com va ser el cas de Two Door Cinema Club per exemple), es una que tal volta no siga tan coneguda per el gran public, pero el seus dos discs son del mes recomanables. Tenen un toc caracteristic que es meneja entre la electronica i el indie. Sobretot vos recomane el videoclip de aquest tema, del mes polemic.
Aquesta banda francesa sortida del segell Kitsuné (segell que sol descobrir grandisims grups com va ser el cas de Two Door Cinema Club per exemple), es una que tal volta no siga tan coneguda per el gran public, pero el seus dos discs son del mes recomanables. Tenen un toc caracteristic que es meneja entre la electronica i el indie. Sobretot vos recomane el videoclip de aquest tema, del mes polemic.
8. Editors – A ton of love
Parlar dels britanics Editors es parlar de una de les bandes mes grans del que duguem dels “2000”. Amb la potent veu de Tom Smith al capdavant, ens recorda als millors Interpol. Ara be, com en el cas de The Strokes, hi ha gent que critica que desde els seus inicis no han tornat a ser el mateix, ara bé, en directe puc donar fe que són pura energia.
Parlar dels britanics Editors es parlar de una de les bandes mes grans del que duguem dels “2000”. Amb la potent veu de Tom Smith al capdavant, ens recorda als millors Interpol. Ara be, com en el cas de The Strokes, hi ha gent que critica que desde els seus inicis no han tornat a ser el mateix, ara bé, en directe puc donar fe que són pura energia.
9. The Royal Concept – On our way
Aquesta es una de les bandes noves que doranar que parlar. Provinents de Suècia com moltissimes de les noves bandes que estan sortint, tenen un soroll caracteristic, molt fresc i ballable. Despres de dos EP’s amb temes molt interesants, seguim esperan el seu debut en llarga durada, de moment el aperitiu es molt satisfactori.
Aquesta es una de les bandes noves que doranar que parlar. Provinents de Suècia com moltissimes de les noves bandes que estan sortint, tenen un soroll caracteristic, molt fresc i ballable. Despres de dos EP’s amb temes molt interesants, seguim esperan el seu debut en llarga durada, de moment el aperitiu es molt satisfactori.
10. Franz Ferdinand – Love illumination
Si tinguera que dir les meues bandes favorites del estil pop rock independent, sense cap dubte entre elles estaria Franz Ferdinand. Val, el seu estil es el mateix de sempre i apenes varia, pero es que tampoc cal. Els escocesos fan molt be el que saben fer i al menys jo no necessite que canvien. Probablement es una de les bandes amb mes hits per disc tret i el seu nou album surt aquest agost, es el disc de 2013 que mes ansie.
Si tinguera que dir les meues bandes favorites del estil pop rock independent, sense cap dubte entre elles estaria Franz Ferdinand. Val, el seu estil es el mateix de sempre i apenes varia, pero es que tampoc cal. Els escocesos fan molt be el que saben fer i al menys jo no necessite que canvien. Probablement es una de les bandes amb mes hits per disc tret i el seu nou album surt aquest agost, es el disc de 2013 que mes ansie.
11.White Lies – There goes our love again
Ok, es prou visible que sóc molt de bandes britàniques, no ho oculte. Aquesta banda apareix a finals dels 2000 amb temes tan coneguts com “To lose my life” que han sigut llargament cantats per el gran públic. Un estil fosc que de segur que si no coneixieu encara vos agradara, aquest nou disc que esta al caure te molt bona pinta.
Ok, es prou visible que sóc molt de bandes britàniques, no ho oculte. Aquesta banda apareix a finals dels 2000 amb temes tan coneguts com “To lose my life” que han sigut llargament cantats per el gran públic. Un estil fosc que de segur que si no coneixieu encara vos agradara, aquest nou disc que esta al caure te molt bona pinta.
Espere que disfruteu d’aquestos temes, espere vore-vos pronte a algun local/sala! Gràcies a la gent de la revista Tres Deu per deixarme seleccionar la música, i una abraçada a tots els lectors.
