De València a Bilbao en 30 minuts amb l’Hyperloop
Imagina que estàs a l’Estació del Nord de València. Sona l’avís de l’Hyperloop i puges a una càpsula amb 30 passatgers més. Et poses als cascos el teu disc favorit i abans que s’acabe l’última cançó arribes a Bilbao. En 30 minuts has recorregut més de 600 quilòmetres a velocitats superiors als 900 km/h.
Detall de les portes de la càpsula
Sona ciència ficció però poc a poc anem guanyant-li terreny al futur. De fet, un grup d’estudiants de la Universitat Politècnica de València està participant en un concurs per impulsar el desenvolupament d’aquesta tecnologia.
Però anem als orígens. L’Hyperloop és un dels somnis del multimilionari sud-africà Elon Musk. Potser coneixeu aquest personatge per ser cofundador de PayPal o pels cotxes elèctrics i bateries Tesla. Doncs també és cofundador d’SpaceX, una empresa de transport aeroespacial, i que s’encarrega d’organitzar aquests concursos anualment amb equips de tot el món. Elon Musk ha previst que l’Hyperloop et pot portar de Los Angeles a San Francisco en 30 minuts, una distància similar a la que separa València de Bilbao.
Què és l’Hyperloop?
La càpsula de l’Hyperloop està preparada per portar més de 30 passatgers a viatges des dels 300 als 1.000 km de distància. Explicat de manera simple, consisteix en una càpsula que viatja dins d’un tub de baixa pressió mentre levita. Fa ús del concepte sense rails, que permet a la càpsula levitar a través de l’atracció magnètica. Un compressor a la part davantera de la càpsula absorbeix tot l’aire que troba i l’expulsa per la part posterior. Abans de que l’aire isca expedit, s’expandeix fent ús d’una tovera. Aquest procés crea l’empenta necessària al mateix temps que permet a la càpsula moure’s a través de la pista amb poca o nul·la fricció a altes velocitats.
Estructura interna de la càpsula
El disseny de l’equip de la UPV consisteix en imants passius combinats amb electroimants que estan estratègicament posicionats a la part superior de la càpsula. Aquests electroimants permeten controlar de forma precisa la repulsió i atracció magnètica, i per tant, la distància fins al tub. Per tant, la càpsula queda levitant sense l’ajuda de cap element extern. L’estructura i disseny de la càpsula de Hyperloop està fortament condicionada a les dimensions del tub pel qual viatja. Per aconseguir el màxim aprofitament de l’espai, aquesta adopta la forma de la pista i té una longitud aproximadament igual a la distància entre dos dels fonaments que subjecten el tub.
Hyperloop podria obrir un món de possibilitats. L’impacte cultural que tindria viatjar en poc més d’una hora entre ciutats europees seria sorprenent. Suposaria un pas més en la connexió entre països i societats diferents. A banda l’impacte mediambiental també seria ressenyable, tenint en compte l’ús d’energies renovables i l’estalvi de combustible que suposen els mitjans de transport tradicionals. El transport, tal i com el coneixem canviarà.
Hipotètica xarxa mundial de parades de l’Hyperloop
El concurs d’SpaceX i l’equip Hyperloop UPV
L’equip d’estudiants de la UPV va participar en la competició Hyperloop Pod Competition organitzada per SpaceX. Varen quedar entre els 10 millors equips de la competició el passat 27 d’agost a Los Angeles, Califòrnia. Pel que fa a 2018, el passat divendres l’equip va enviar a SpaceX el seu FDP (Final Design Package). Aquest document és una fase de disseny, i és la base sobre la qual es prepara la construcció del Pod amb l’ajut de la UPV i els patrocinadors. Es tracta de l’últim pas per participar a la Hyperloop Competition III per a estiu d’aquest 2018. Tindrà lloc de nou a la seu central de SpaceX a Los Angeles.
Estarem atents al paper que fan els valencians aquest estius als Estats Units.
