Música

Dolça besada

Daniel Monfort | 30 Novembre 2013

Com un castell de cartes que cau tot de colp, els nostres grups de la tardo-adolescència i dels anys de la universitat, dels anars i vindres amb els trens, pleguen, se’n van, ho deixen, paren. Obrint Pas, Al Tall, Barricada i ara Antònia Font. No hi ha res de vital en el fet que un grup face un paronet, el més dur és veure i assumir que el temps corre.

Encara recordo la primera vegada que els vaig escoltar, quan el nostre camí es va creuar. Deuria ser el 2001 i TV3 llavors posava un clip de música en català allà a migdia, un poc abans de l’hora de dinar, un dia eren els Inadaptats i l’endemà podia ser un grup que cantava en mallorquí en un teatre. Era el videoclip de “Tots es motors“. Era molt senzill tot, els fans mostraven la samarreta a l’entrada del teatre, tot tenia un aire rural, res feia entreveure el que vindria després, però enganxava, hipnotitzava, allà hi havia alguna cosa que mai havíem escoltat fins abans. Vaig comprar el disc per internet, aquell internet de sorollet de mòdem de l’època! Vaig passar per extravagant, Antònia Font eren en aquell moment només coneguts a Mallorca. Vaig imprimir la portada pixelada del disc, aquella pintura amb la cara d’un xic tant mediterrània i crec que encara està penjada al suro de l’habitació.

Poc a poc vam descobrir que no estàvem sols i que aquella extravagància la compartíem més, parlàvem per fòrums d’internet, coses modernes. Allò dels moderns, dels gafapastes ja vindria després. Jo ja estava abans senyora!  Junts hem fent moltes coses. Ens hem enamorat i hem enamorat gràcies a vosaltres. T’estim i jo volia fer un reggae. Ens aquells moments de nostàlgia que porta esta cosa que diem diàspora sempre hi teniu la vostra plaça, amb les vostres marcianades que mai vam entendre del tot. Productes de neteja, Tokio m’és igual, Calgary 88.

Heu estat dels que més ha fet per fer caure els prejudicis que podien existir en la música cantada en català. Penso amb l’amic C. amb qui sóc carn i ungla però que estem a les antípodes ideològiques. Li agradeu, li agradeu molt sense cap tipus de vergonya. Per què cantar en mallorquí ha de tindre una càrrega política? Esteu al mateix nivell que el Bola de Drac i el Babalà pel que fa a normalització lingüística. Un tal Senior en alguna entrevista ha dit que si es va llençar a cantar en la llengua de son pare va ser després d’escoltar-vos. Mireu-lo ara que espavilat va pels pobles.

Ho heu deixat quasi tot escrit. Gràcies universals.

Dolça besada, té gust a que s’acaba. Gust i principi de viure sense tu. 

Patxanga, la vida és només patxanga.

Fotografia de entoncees.





, , , , , , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.