[Futur Precari] «Em veig perduda amb el meu futur»

ESTEFANÍA ANDÚJAR CALDERÓN, 22, CONSERVACIÓ i RESTAURACIÓ DE BÉNS CULTURALS

Hem entrevistat alguns i algunes joves d’arreu del País Valencià de diferents àmbits professionals. Volem saber què pensen sobre el futur i quines preocupacions tenen. Així que, els hem preguntat sobre les seues possibilitats de futur i com els afecten les principals preocupacions que s’estan vivint actualment com la precarietat laboral o l’augment del preu dels lloguers. Hui entrevistem a Estefanía Andújar Calderón.

Com penses que serà l’evolució del teu salari en els 5 anys vinents? 

No ho sé perquè no sé en què vaig a treballar en 5 anys, si seguisc com ara no pujarà. Estic en una situació de precarietat laboral ja que treballe en el sector de l’hostaleria i no està molt regulat ni controlat.

En què et veus treballant d’ací 2 o 3 anys?

No ho sé. Em veig perduda amb el meu futur perquè del que he estudiat ho tinc molt aparcat i no crec que aplegue a treballar mai de restauradora. 

Com veus  la possibilitat de deixar de compartir pis en un futur? 

Visc en ma mare, jo voldria haver-me independitzat ja, però ma mare està en una situació de dependència. El dia que m’independitze sóc conscient de que tindré que seguir ajudant en casa, encara que si ho faig ja sé que va a ser compartint pis. 

Anar-se’n a l’estranger per a treballar del que has estudiat ho veus necessari o penses que està acabant-se la fuga de cervells?

De la meva especialitat no ho veig necessari, sí que és cert que a l’estranger hi ha més oportunitats perquè ací s’inverteix poc en conservar el patrimoni que hi ha, però si eres bo en açò i et meneges pots acabar treballant en aquest sector.

Com creus que la tecnologia ens acabarà controlant la vida?

Me dona por, crec que anem a acabar sent una merda al costat dels ordinadors. Van a acabar llevant-nos llocs de treball i a priori són més barats i no donen tants problemes, a més poden estar treballant 24/7 sense descans. Però el dia que fallen poden paralitzar una empresa sencera. Per exemple a nosaltres quan se’ns trenca la caixa no podem seguir treballant perquè no podem cobrar ni fer comandes.

T’agradaria seguir vivint al País Valencià en els pròxims anys? 

Sí, és la meva terra, he nascut i viscut sempre ací, a pesar d’haver estat en diferents barris de tota València. Jo sóc molt de la meva gent i la meva família i tinc la sort de que estan tots ací. M’agrada molt on visc, a pesar de la situació en general que hi ha.

S’ofereixen molts graus a les universitats valencianes, els veu eixida per quedar-se ací?

Hi han eixides, el problema és que o t’ho muntes pel teu compte o res, no sols en el meu grau. Hi ha molts càrrecs públics de Restauració i Conservació, però la gent que està treballant porta molts anys, s’ofereixen cada molt de temps i això no deixa que la gent jove puga tenir una eixida laboral primerenca dels seus estudis, i ahí entra tot el tema de l’experiència laboral, que es mou en bucle, sense experiència no treballes i si no treballes no tens experiència. En altres graus si que s’obliga a fer unes pràctiques en empreses o institucions, però no en el meu cas, així que el bucle de no tindre experiència “laboral” és pitjor.

Creus que tens més oportunitats a Madrid o a Barcelona? 

Són ciutats més grans i al final hi ha més empreses i més moviment, però jo crec que si eres bo en el que te dediques, oportunitats hi han en tots llocs, encara que hi ha voltes que per més bo que sigues si no hi ha oferta no pots tenir treball del teu àmbit, però no pense que siga el cas de València, ja que és la tercera ciutat més gran de l’Estat. 

Quines mesures creus que s’han de prendre per evitar la precarietat laboral? I amb els lloguers?

Dedicar més temps i diners a que se complisquen les lleis que es posen i les mesures perquè se complisquen. Per exemple la nova norma de fitxar, en molts llocs no es du cap tipus de revisió adequada, pel que no s’està duent a terme la normativa imposada recentment per l’actual govern.

Fixar una normativa que ho regule, que marquen uns límits en el preu del lloguer depenent de la zona, els impostos.. que no se superen els límits que s’imposen des del govern per assegurar que hi ha un habitatge digne per a tots els ciutadans, com bé dicta la Constitució.

Com veus la situació actual per a les persones que volen ser pares/mares joves? 

Depèn molt de la situació laboral en la que estigues, i si aquesta et permet i et donen les facilitats per a ser-ho. Crec que un dels principals problemes és la precarietat laboral que pateixen els joves avui en dia, i encara que no estic molt ficada en el tema tinc entès que el govern no ajuda molt a les persones que volen formar una família, del tipus que siga.