Notícies

La Pegatina, Nanai i Mafalda donen la benvinguda al curs

Redacció | 28 Octubre 2013

Mafalda a la Sala Noise. / A. BalabanJULIA BELDA | El dissabte 26 de octubre, la Sala Noise de València es va omplir d’estudiants amb moltes ganes de rumbejar. A les 20:30 estava convocat el públic per gaudir de les actuacions de Mafalda, Nanai i La Pegatina, enmarcades en la Setmana de Benvinguda de la Universitat de València.

Els encarregats de donar començament a la nit van ser el grup Mafalda, que van oferir el seu últim concert de presentació del disc “Música Basura”. Aquesta banda de reggaecore va transmetre molt amb les cançons que composen el disc. Aquests treball suposa un vertader sarcasme en forma de CD. Els seus components no volen que la música es convertisca en un McDonalds en el qual les cançons fan gust de cartró i són de consum ràpid, i són els diners els que donen la fama. Mafalda va fer gala així del seu lema: són “un grup bomba i explotarà on faça falta”, defensant sempre les seues idees i sense vendre’s mai a les grans empreses. Les lletres d’aquesta jove formació ens van convidar a obrir els ulls davant els problemes socials i polítics de l’actualitat. El seu directe va donar la canya necessària per escalfar la nit.

Després d’una breu pausa va aplegar el grup valencià Nanai, que fusiona diversos estils de música com el funky, la bossa nova, latin, el dub, cúmbia, reggae i rumba. Amb les seues lletres i el seu ritme van omplir la sala de positivisme i vitalitat. Era impossible deixar de ballar, i durant tota l’actuació es va respirar un ambient genial. El seu últim treball ‘Sonideros’ ha plenat sales, i sense cap dubte, ha fet gaudir el seu públic amb un directe original.

La Pegatina a la Sala Noise. / LaPegatinaDesprés d’aquestes dos bandes va arribar el plat fort de la nit, La Pegatina. Amb la sala ja completament plena, on no cabia ni una ànima, els catalans van fer botar i ballar fins a l’últim moment. Color i rumba en la gira Eureka!, l’últim disc del grup. El dissabte per la nit van fer embogir els seus seguidors amb un directe al qual van implicar el públic amb jocs i càntics, alhora que repassaven el seu últim treball i els seus temes més coneguts. La fusió de trompeta, acordió, guitarres, percussió i veu va tornar a fer les delícies dels pegatiners més acèrrims que van gaudir de valent amb ‘Muérdeme’, ‘Non è facile’ o ‘Mari Carmen’, entre altres; però també amb cançons més sentimentals com ‘Alosque’ i ‘Olivia’. El continu joc de la banda amb el públic va culminar quan, a l’última cançó, la banda va baixar de l’escenari per juntar-se amb el públic. Un final perfecte per uns concerts genials, amb una sala abarrotada dins una Setmana de Benvinguda que enguany ha comptat especialment amb una programació de molta qualitat.

Fotos: A. Balaban / La Pegatina.





, , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.